Mira les imatges de la darrera ofensiva militar sobre un petit i allargat territori on s’apilonen milions de cossos, ànimes. Tanca fort els punys, el poble palestí encadenat i assassinat per la ocupació d’Israel y pel cinisme de la opinió pública internacional.
Plouen pedres. Al matí, mentre prenia el cafè al bar de la universitat, a la Vanguardia una carta al director. Algú en parla amb insolència, algú que observa la barbàrie des de la distància amb una actitud apàtica. Vessa el cafè, no entén la insolència d’aquesta opinió on es classifica de forma simplista la situació del conflicte, on es diu que l’únic terrorista que l’únic culpable és el poble palestí perquè “ha trencat una treva”, perquè pren a nens innocents com a... Li venen ganes de cridar o plorar. Aquestes actituds que ignoren la realitat del genocidi, el sofriment dels palestins; aquestes són les que permeten a l’estat d’Israel aplicar la seves polítiques amb total impunitat. Miserable sensació de vergonya. Els trets sonen, cada cop xiulen més a prop. Qui sent la por, la tensió, els batecs, el ritme frenètic del disparador, el foc, la brutalitat, la mort.
A la Franja de Gaza la humiliació, la repressió i la mort han arribat a límits immorals. Naixen nens i nenes en una presó de la qual no els és possible sortir, esperant la mort. El règim d’ocupació els roba els petits somnis del dia a dia. La dignitat de tots ells es redueix a morir de peu.
Aturem el Genocidi!
Solidaritat amb la lluita del poble palestí!
Submís als dies. (Odi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada