"Cal guanyar per fer possible el somni i les paraules"
Et miro als ulls, amb un ram de tendresa immesurable per l’essència de l’instant que és més que casual. Em preguntes què tal tot, baixo la mirada i acluco la veu mentre t’explico que només vaig fent, que els somnis se’m desfan a ritme accelerat, no m’acostumo a la derrota i et trobo a faltar.
M’abraces la cama i et dono la mà, em regales un somriure còmplice que es fa immens quan m’acaricies la cara amb la teva càlida proximitat: No tinguis por, estem a punt d’acabar amb tota aquesta crueltat. Escolto la teva veu de ben a prop, tant com si fos la meva; ets tu, la franquesa que has tornat i em promets seguretat al teu costat. Juntes, tu, jo i la més sincera complicitat, serem la poesia que s’escriu a les parets empedrades d’aquesta ciutat; la vida que es viu des de la trinxera amb el puny tancat.
Instants tendres que tardem a assumir un cop succeïts. És bonic, esplèndid, observar un fons d'optimisme enmig de dies que el món sembla ple de pujades i entrebancs. Aixecar la vista, reflexionar, i emprendre el camí no deixa de ser la naturalesa que hem de buscar dins nostre per facilitar que els somnis esdevinguin realitat. Mentrestant, tindrem on recolzar-nos. Hi serem. Com sempre hi hem volgut ser. La teva ploma és un d'aquells regals que tothom voldria tenir. Estic feliç de tenir-lo,...
ResponEliminaT´enrecordas cuan eras petita i am bas preguntar per que t´habia pasat tot ello?,pues no amb vaig eguivocar amb la meva resposta.
ResponEliminaPer ferta forta i Maravallosa com ara ets,segueix el teu cami i al teu cor,un imens cort que as de emplenar dia a dia i et servira per a ser el que sempre ats vugut. Que ni res ni ningu t´aturi.
Sempre al teu costat desde la distancia,sempre teva.
Avui en el meu bloc somniava amb un món on hi regnés la tendresa, se'ns dubte tu en series la reina.
ResponEliminaParlar amb tú, abraçar-te, llegir-te és respirar tendresa i ganes de lluitar i estimar