La estrategia del caracol

L’enfocament d’una faula a un barri de Colombia, on el desenvolupament de la societat passa per la desfeta d’unes polítiques liberalitzades amb la injustícia i la desigualtat. El grup de veïns, protagonistes del film, poden ser el retrat de la precaritat a la societat llatinoamericana, a mans de la corrupció que imposa el poder econòmic.

L’anunci del desallotjament de l’habitatge té com a precedent la problemàtica social que emmarca la comunitat; un barri afectat per la pobresa amb un nivell de supervivència, basat en rendes mínimes, desocupació laboral, inhabilitació de recursos materials, educatius i socials.

La diversitat és característica en la comunitat; la coexistència de diferents perfils de persona comparteixen un conflicte comú – el desallotjament de seu habitat i la incapacitat per aconseguir una nova residència -. La varietat d’edat es comparteix amb la pluralitat ideològica que influeix en la construcció d’aquest projecte conjunt. Davant una necessitat imminent, en aquest cas la lluita contra l’enderrocament improcedent de casa seva, apareixen diferents maneres d’enfocar una resposta; opcions ideades per principis anarquistes, comunistes o conservadors.

La escassa possibilitat d’obtenir recursos, aconsegueix planificar un projecte que té com a finalitat intentar aconseguir un espai on viure, sense oblidar el combat col•lectiu per fer front a un conflicte amb l’objectiu de fer el que sigui per defensar la seva dignitat. La corrupció i la especulació immobiliària són els culpables d’un conflicte que s’engreixa amb la incapacitat d’inventar solucions pacífiques; sense alternatives eficients, ni recursos econòmics per aconseguir-les, ideen un pla - probablement utòpic- que ofereix un clima d’esperança i optimisme, malgrat les circumstàncies, que a partir d’una estratègia de treball manté unit al grup.