dilluns, 18 de maig del 2009

En homenatge a Mario Benedetti



A TIENTAS

Se retrocede con seguridad
pero se avanza a tientas
uno adelanta manos como un ciego
ciego imprudente por añadidura
pero lo absurdo es que no es ciego
y distingue el relámpago la lluvia
los rostros insepultos la ceniza
la sonrisa del necio las afrentas
un barrunto de pena en el espejo
la baranda oxidada con sus pájaros
la opaca incertidumbre de los otros
enfrentada a la propia incertidumbre
se avanza a tientas / lentamente
por lo común a contramano
de los convictos y confesos
en búsqueda tal vez
de amores residuales
que sirvan de consuelo y recompensa
o iluminen un pozo de nostalgias
se avanza a tientas/ vacilante
no importan la distancia ni el horario
ni que el futuro sea una vislumbre
o una pasión deshabitada
a tientas hasta que una noche
se queda uno sin cómplices ni tacto
y a ciegas otra vez y para siempre
se introduce en un túnel o destino
que no se sabe dónde acaba.

"A Tientas" Mario Benedetti.

Avui a Uruguai es declara dia de dol nacional per la Mort de Mario Benedetti. És per això que, sense matisos, declaro que aquest bloc també està de dol. I és que Benedetti ha estat part protagonista del meu vici imprescindible per la poesia. La seva llibertat i el seu anhel alliberador, encara ara, transmeten influències a la meva voluntat d’expressar en paraules la constància i la coherència de la lluita, i dels que lluiten. I és així que avui, des de l’homenatge, voldria recordar la raó que podem expressar a partir de metàfores poètiques extretes del dia a dia, com l’essència invisible, de les que confinem esforços en el compromís revolucionari.

3 comentaris:

  1. Sens dubte, arreu del món, avui estem de dol. Se'n va un dels grans, dels imprescindibles, dels que ens han fet créixer tal com són, estimant les lletres i el que hi ha amagat en elles.

    Mario, et trobaré a faltar. Sort que els teus llibres em portaran a tu quan així ho desitji.

    De ben segur que en Mario descansa amb un somriure. La raó? entre d'altres sap que hi ha qui li agafarà el relleu.... potser la versaire de les trinxeres!

    ResponElimina
  2. Su!, jo ja fa temps que et vaig seguint.. hehehe m'encanta com escrius!!
    Fa uns dies vaig penjar una foto molt xula on hi surts, no sé si l'has vist.

    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  3. Benedetti un dels grans i dels que cal recordar...no cal dir res més per qualsevol persona que sàpiga d'ell sap que no hi ha paraules.

    Enxcara que no et comenti cada dia et vaig llegint sovint. Les teves paraules em segueixen entusiasmant i m'encanta perdrem en els teus versos quan tinc temps.

    Espero saber de tu aviat! (ja no dic veure perque se que es imposible)
    un petonas enorme des de cardedeu

    ResponElimina