dimarts, 3 de novembre de 2009

Mou-te a peu




Pols a la carretera, obres a cada carrer, voreres pintades de groc i de vermell. Cotxes que fan cua en doble fila, esperant un aparcament. Un quart d'hora, dos quarts. Para! Marxo a comprar amb el cotxe, aparcaré a la tornada. No compro perquè gasto un últim intent a l'aparcament de la copa, a Sant Daniel, Pedret. M'aturo al semàfor del davant de la meva futura casa. M'imagino pujant per aquestes escales humides, fosques però amples. Dono la volta abans d'agafar la carretera de Celrà. Les barraques del recinte firal encara estan muntades. Dos gitanos recullen una parada de castanyes, canviaran l'ambient de Sant Narcís per la Rambla. “Dos euros guapa, solo dos euros”. Tinc gana, vull fumar mentre baixo caminant cap a casa, deixar de creuar-me els mateixos cotxes, aparcar. Torno a les rodalies de casa, pujo “les pedreres” i m'aturo. Pregunto a dos persones si han de treure el cotxe, cap d'elles assenteix. Espero, no em ve d'aquí. Ja he perdut tot el matí.

PD. A Girona mou-te amb Girocleta sense carril bici. Amb cotxe, sense aparcament. Amb bus, sense combinació. No tens excusa, mou-te a peu.

5 comentaris:

  1. Comparteixo aquests moments viscuts en cotxe a Girona, voltar durant més de mitja hora per trobar aparcament... acabar esperant que algú marxi.. i he arribat a la mateixa conclusió!
    Girona no és per cotxes, ni per busos, ni per bicis, els peus la millor manera d'anar ràpid i no emprenyar-te!... bé si no et topes amb una tropa de guiris...
    ;)
    Un petó

    ResponElimina
  2. A peu... cotxes que casi et trepitgen els peus, bicis que no tenen carril bici i van per les voreres -estretes al barri vell- gent amb corrents amunt i avall...
    A Girona... millor te'n vas a un poble!

    ResponElimina
  3. teniu tota la raó del món, però quan un és fora, aquestes coses no les veu i encara que a vegades reprodueix exactament les paraules que ha escrit na Maite, llavors para un moment i diu: A Girona...millor la canviem una mica bastant i ja serà magnífica!

    ResponElimina
  4. A Girona...(i ara em venen ganes de riure), he après ha dir amb bon rotllo, sarcasme i odi profund "perdoni si us plau, EL CARRIL BICI NO ÉS PER VIANANTS!". El dia que atropelli a algú...no em sabrà greu. Això és es colmo!

    (jo conec un poble al Pla de l'Estany...és maquíssim!)

    ResponElimina
  5. Correcte Maite!, millor te'n vas a Sant Julià de RAmis!! :P

    ResponElimina