La tendresa d'escriure versos des de la trinxera és l'essència invisible de la revolta
dissabte 26 de novembre de 2011
As she paints themselves at dusk
A la taula, col·locats sense ordre, els despropòsits d'una tarda estèril. El rastre de l'encens cremat que amb el corrent, ha caigut a terra, m'ennegreix els peus descalços. I jo que trec fum dels pulmons esperant l'hora d'anar a dormir. Amb aquesta llum de peu que m'il·lumina la cara, queda al descobert el rastre d'una adolescència llarga. I és que, fa dies que em sento gran, em molesta recollir cabells blancs del jersei i del coixí. La nevera plena i la crema hidratant per la cara, al lavabo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari