dissabte, 24 de març de 2012




“L'atmosfera està saturada de desastres”
Tròpic de Càncer. Henry Miller

Al seu carrer, es projecten les ombres de les façanes sobre les llambordes. La uniformitat de la ciutat es perd a la cantonada del carrer Sant Salvador. Allà on els temors fan que la gent es torni temerària i la passió es consumeix. Allà on els homes recorren a les idees, amagats darrera dels porticons, ella estripa poemes i ordena els pocs objectes personals que ha pogut conservar amb el trasllat. En aquest carrer l'atmosfera està saturada de desastres o així s'ho imagina, aquest vespre de diumenge, mentre observa com es dibuixa sobre les ombres d'aquest nou carrer que l'acull, la melodia trista d'una cançó de Damien Jurado.

Entre la pila de brossa i papers estripats, hi troba un bitllet de metro esgotat i el tovalló de paper amb el telèfon del cambrer del bar on solia anar a esmorzar, al que mai va arribar a trucar. Fa un temps, s'havia convençut que passés el que passés, no tornaria a abandonar la ciutat per la histèria de fugir. Però, l'etapa gloriosa a la capital es va acabar i la força que l'empenyia a generar fermes conviccions com aquesta, es va perdre entre la por de trucar i les mirades retirades a qualsevol senyal de complicitat.

El taronja del vespre ha deixat pas a el negre de la nit. El reproductor ja no sona, els llums continuen apagats i les caixes per buidar s'apilonen a l'entrada d'aquest pis de trenta metres quadrats que Aloma no s'atreveix a ordenar. Coberta per la tensió que el cruixir de la fusta del parquet imposa sobre el silenci, es posa les sabates, s'arregla els cabells davant del mirall de l'entrada mentre agafa les claus i les posa a dins l'escarsella. Al carrer el pas del temps sembla menys entorpidor que al seu pis.