dimecres, 5 de novembre del 2008

A l'atzar


A l’atzar, el vent del nord. Una matinada deixaria esquitx del mar a la seva finestra i sense equipatge pujaria al primer tren. El destí era un principi, sense més, que la portaria a viure l’insòlit secret empedrat d’una ciutat. De nit, recorreria les voltes seguint fanals encesos i amb el solstici una unça d’amor la copsaria al final d’un riu sense cabal. Al calaix, guardaria una llibreta roja –misteri, lluita, tendresa, valor, transparència, revolta, senzillesa, força, consciència -. Llibertat.

Amb això voldria dir-vos que hi ha una pluja sense tristesa i una nit sense ganes de dormir. Hi ha una mirada tendre i un canvi que transforma la raó. Hi ha una història sense final i un camí ple de principis. Hi ha una cançó que t’agrada i memòria per recordar-la, quan puges les escales de casa. Hi ha uns porticons tancats i un petit refugi darrera de cada mirada. Hi ha un matí de tardor, fa fred i s’ha acabat el cafè del rebost. Hi ha un seient buit al costat de la finestra del primer vagó i la persona de darrera et coneix. Hi ha un bar a la cantonada i la cambrera mai recorda el que demanes cada matí per esmorzar. Hi ha un vespre, una trucada inesperada i una cita al cap de cinc minuts. Hi ha vida al fons del mirall i hi ha esperança a un calaix desordenat. Hi ha llibretes que existeixen per escriure versos. L’art de les coses minúscules és la màgia de valorar-les i la seva immensitat és invisible a la llum dels ulls. Hi ha somnis, ganes d’omplir farcells de consciència, esperança, il·lusió i poc temps per a perdre.

Existeix vida des de la trinxera i aquesta s’explica amb la tendresa de versos lliures –l’essència invisible de la revolta; nosaltres mateixes.

8 comentaris:

  1. la veritat és que m'has deixat mut.
    t'aniré seguint, val?

    ResponElimina
  2. Ei!!! L'espera ha valgut la pena...
    Torno a tenir els pels de punta després de llegir aixó que escrius.

    "L’art de les coses minúscules és la màgia de valorar-les i la seva immensitat és invisible a la llum dels ulls."
    Tan cert... i tan bonic!
    Un petó potxola!

    ResponElimina
  3. després de molts dubtes i incerteses, per fi el tenim aquí...

    diuen que lo bo es fa esperar...

    simplement, felicitats!
    en saps. i prou.

    esperem la teva productivitat amb candeletes!

    ResponElimina
  4. en resposta a "un escalenc al vallès":

    quan em parlàves, fa no massa, que el capitalisme era un animal malalt i que acabaria caient i autodestruint-se i que haviem d'estar preparats. cap dels dos ens esperavem que era qüestió de setmanes, fa?

    ResponElimina
  5. hi ha coses grans però cap supera les teves paraules...no se com ho fas però sempre em deixes amb la boca oberta, amb una esgarrifança general i amb ganes de no parar de llegir. tu si que ets gran preciosa! un petó des de cardedeu!

    ResponElimina
  6. La màgia de les paraules es fa evident cada vegada que llegeixo les que tu escrius.
    Quies ganes, i quina il·lusió, poder-te llegir sovint.
    Un petó enorme!

    ResponElimina
  7. És un plaer i un privilegi saber que en un raconet del món hi ha gent que sap escriure i expressar el que sent i el que passa en els seus dies així.
    En fi, que aniré passejant-me pel teu trosset de món i llegint-te.
    Un petó gros!

    ResponElimina
  8. Fitxada! :)

    Un matí i la llum entre els porticons :) I llevar-se tard, que ja ens convé, algun dia! (o tots :p)

    Celebro que hagis decidit donar a llum aquest nou raconet, tan teu, tan ple de paraules dolces i de guerra.

    Et situo en els meus enllaços, d'acord?
    Una forta abraçada i mil petons, bonica!

    :*

    ResponElimina