dilluns, 12 de gener de 2009

Avancem





Caminàvem sobre un pla inclinat, les esquerdes de la vorera eren fondes i amb els sismes de les circumstàncies, cada cop ho eren més. Més perímetre y menys solucions. Encara ara, i després de tot, ens continuem entrebancant a la cantonada del carrer de l’avanç; entre l’avinguda de canvis i la plaça dels submisos. Portem la mirada baixa i les arracades a les butxaques; confiàvem com il•lusos en la victòria de la raó, junts hem guanyat perquè s’ha escollit la millor opció però, ara, què ens queda? “ Caminar i fer-ho sense treves, perquè el sistema està en crisi i no hi ha temps per a perdre”. Brindarem per la consciència i la responsabilitat, perquè les paraules no siguin oblidades en el forat negre de l’ambició; perquè la tornada sigui fàcil i sigui de tots.

Al front, avui, no hi ha vencedors ni vençuts. I si algú té alguna cosa en contra, s’equivoca. El camí cap a la transformació és molt més que el somni de molts, és la lluita de tots. Des de viles i ciutats, volem construir la unitat popular.



Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teva paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

V.A.Estellés.

5 comentaris:

  1. colze a colze, seguim avançant. Avui ha estat un petit pas, com en els darrers anys! seguim avançant i ho seguirem fent

    ResponElimina
  2. genial, construïnt la petita trinxera de versos, que expliquen i acullen. Avui te'ls robo. M'ha encantat!

    una abraçada, bonica

    ResponElimina
  3. Si Su, sóc jo, i continuem avançant.

    Ja ho veus, això m'atavala... No sé com posar-ho en català, ni fer enllaços, m'hi perdo, però mica en mica, s'omple la pica!

    Doncs au, et convido a anar visitant el meu raconet, que cada dia, de ben segur, serà més meu, i de tots, i ens veiem ben viat!

    Un petonet!

    Maria

    ResponElimina
  4. Avancem, si, però tant a poc a poc...
    La màquina és tant ferotge, que fins i tot ferida de mort, amenaça en escombrar-nos amb una facilitat esfereïdora.
    Heu de fer la feina ben feta però sense aturar-vos. O encara és capaç de ressuscitar.

    ResponElimina
  5. Aquest vers de l'Andrés Estallés sempre m'ha encantat...

    Com diu l'"ernest"
    Colze a colze, seguim avançant!

    ResponElimina