dijous, 22 de gener de 2009

Menjar fruits secs






El cap-al-tard urbà, la llum tènue d’un fanal,
una humitat freda, un lent desig només de jaure,
d’esperar com la pedra, i només esperar,
una sensació de fracàs a l’esquerra de la vida,
el desig pueril d’ésser infant i bo,
d’amar, completament, algun record,
un amant anònim que no constarà en acta.
Dubtar de tot i tardar tres dies en escriure un conte,
no acabar-lo i emplenar la butxaca de llaminadures.
Passejar per una gran ciutat, mirant aparadors
i jaure pobrament, tenir fred i fumar-se dos cigarrets seguits.
Caminar, agafada del braç d’algun desconegut,
persistir, del tot, en el fracàs i viure només de menjar fruits secs.

2 comentaris:

  1. un fruit sec és d'allò que et pot salvar la vida. No recordo exactament qui m'explicava que un conegut havia anat a Suècia a viure un hivern durant els 70's i que, després d'allotjar-se va decidir sortir al carrer a trepitjar la neu i a fer un vol. La mestressa de l'hostal li va posar un grapat de fruits secs a la butxaca, ell no entenia el perquè. Una estona més tard, el noi tremolava mort de fred, lluny de la llar que l'esperava. Llavors va entendre el donatiu de la mestressa......

    estic molt content de tornar a córrer per girona uns dies més,....

    un petonet

    ResponElimina
  2. poc a poc, aquell minut de sol de més cada capvespre, empeny l'imminent primavera que arrancarà mantes de nostàlgia i somriures!

    perquè sí, perquè no pot ser de cap altra forma.

    ResponElimina