La tendresa d'escriure versos des de la trinxera és l'essència invisible de la revolta
dimecres, 15 de juliol del 2009
"Penso en el refugi que busquem tots, les maneres diferents que tenim de cloure'ns per camins embrollats i el cervell es replega com un cargol. Som esponges cobertes de pell. "
a un calaix desordenat, quatre frases, converses -amb la certesa que sempre en tenim una de pendent-, remenant, he recordat algú que parlava d'aquesta coberta màgica:
- La pell nua, Nathan. És l'única cosa per la qual val la pena viure. - Una de les coses, no t'ho discuteixo.
som esponges cobertes de pell, magnific, delicios, cert!
ResponEliminaa un calaix desordenat, quatre frases, converses -amb la certesa que sempre en tenim una de pendent-, remenant, he recordat algú que parlava d'aquesta coberta màgica:
ResponElimina- La pell nua, Nathan. És l'única cosa per la qual val la pena viure.
- Una de les coses, no t'ho discuteixo.
bogeries de Brooklyn, Paul Auster.
Fins aviat, bonica.