dijous, 18 de març de 2010

No és qüestió, és raó



Diligències absurdes apunten amb el dit cap a la utopia dels seus somnis. Vint-i-vuit anys i no té feina, ni estudis, ni els busca. Si ho fes tampoc els trobaria. Si els trobés tampoc res ni ningú li assegura que amb aquests podrà deixar de ser on és, deixarà de ser qui és.

Vint-i-vuit anys esclau de la ignorància. El prestigi l'exclou, el barri el rebutja, la família el plora. I no és qüestió que s'arrossegui la desfeta de la crisi del petroli dels 70. No és qüestió que avui s'hagi de resignar a formar part del 20 i tant per cent d'atur que compatibilitza el país. Tampoc és qüestió de mala sort. És tant sols, causa i conseqüència de la inexistència d'un flux verídic de mobilitat social.

No és qüestió de races, és raó de classes.

3 comentaris:

  1. La foto genial, molt ben escollida.

    I el text, altre cop encertat. El pitjor és que persones com la del text, que podria ser jo mateix/a o l'autora del blog passen dia a dia per les notres vides i volta rera volta omplen el 'pup' de la nostra ignorància i hipocresia.

    Negar la qüestió d'origen o ètnia seria negar la realitat, però enmascarar la màxima sota tal premisa és encara més greu.

    ResponElimina
  2. Gràcies Anònim!

    Plenament d'acord amb el que dius. Patia per si la frase final no s'entenia però veig que sí. Veig que queda clar quina és denúncia que vol fer aquest text!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. ben escrit, sí senyora, i bona foto.
    una abraçada!

    ResponElimina