dilluns, 29 de desembre de 2008

Al meu poble el vent de llevant




N'hi ha que diuen que els empordanesos estem tocats per la Tramuntana. Serà cert. El vent del nord és part de l'encant dels volts del Cap de Creus. A casa, m'expliquen que anys ençà el vent del nord arribava a bufar amb força setmanes senceres. Avui, continuem tenint-lo a prop. Els que viuen de la pesca han après a navegar les aigües càlides i salades del mediterrani i els pobles han estat construïts per a suportar les ràfegues del nord.

De cop, el mar s'empipa i fa brisar grans onades, mar de fons. D'això ja no se'n diu Tramuntana; aquest vent ve de l'Est i es fa anomenar Llevant. Quan el cel és grisos i el vent porta pluja - el temporal de llevant s’acosta-. Els de l'Empordà, malgrat el tenim a prop, no hem après a adaptar-nos-hi del tot. Hi ha pobles que construeixen ports a cara Est; és a dir, que quan s'aixeca mar de fons les onades s'alcen per sobre el port i inunden tot el que troben al seu pas. Els carrers es foraden amb l'impacte dels sediments que arrossega l'aigua, les barques de pesca han de canviar "d’amarra" perquè es troben en perill de deriva, la llotja no guanya per vidres trencats. Estúpides obres arquitectòniques.

Enguany, el desembre s'ha volgut acomiadar en nom de temporal. - Gran llevantada a l'Empordà-. El fet que el llevant hagi arribat en temps de nadales, ha fet que molts turistes habituals s'hagin sobresaltat. És cert que, feia temps, que no patíem un temporal tant fort; al poble de Llança els "desastres" del temporal no han sorprès als ciutadans. Ara bé, les imatges son realment impressionants – La força del Mar-.

(M'han fet arribar aquest vídeo casolà; ignoreu els personatges i si us interessa, mireu-lo fins al final )


Temporal a Llança

2 comentaris:

  1. eps eps,...els viladamatencs i les vilamatenques, encara que la dita diu que no t'hi has de casar, van ser més intel·ligents i es van mantenir a uns 5 quilòmetres del mar i així, com si fossin els gals, podien resistir les envestides del mar,....hehehe!

    apa,...tot un espectacle la força de la natura! fascinant!

    petons

    ResponElimina
  2. La sabiduria popular mai s'ha de perdre de vista. Per desgràcia, a tota la costa hi mana la sabiduria dels diners, és a dir, tu construeix on sigui, fés calers ignorant la força de la natura, que els que vinguin ja es trobaran tots els problemes. A més a més, amb una mica de sort els constructors i l'ajuntament aconseguirà que l'estat li pagui les reperacions del desastre que ells han provocat i permès.

    ResponElimina