diumenge, 28 de desembre de 2008

Per la cultura del consum





El suplici de Tàntal esgarrifa als pobres. Condemnats a la fam i a la sed, estan també condemnats a contemplar els grans vicis que la publicitat ofereix. Quan acosten la boca o estiren la mà, aquestes “meravelles” s'allunyen. I si alguna vegada les atrapen, llençant-s'hi amb força, van a parar a la garjola o al cementiri.


Àpats de plàstic, somnis de plàstic. És de plàstic el paradís que la televisió promet a totes i a poques atorga. Estem al seu servei. En aquesta civilització, on les coses importen cada cop més i les persones cada cop menys, els objectius de viure han estat segrestats per alguns mitjans amb gran poder adquisitiu: les coses et compren, el cotxe et condueix, l'ordinador et programa, la televisió et veu.


- Ah, i per l'abundància no ens oblidem de brindar. Que els carrers estan de festa.

2 comentaris:

  1. Ei Su.
    Suposo que tens plans per cap d'any.
    Ja em diràs.

    ResponElimina
  2. maca!
    que tal el piset? i per girona? la festa dn Lluc bé, no? Ja m'explicaràs...
    He sentit que a llança el que teniu en abundància ultimament és l'aigua. Espero que no hagi causat cap disbarat!

    Aix! Ens veiem aviadet, bonica! Un petó de plàstic!*

    ResponElimina