dilluns, 15 de desembre del 2008

Ciutats que parlen


Avui, fa uns mesos que casa meva es troba al bell mig de la ciutat de Girona. Viure amb vistes a l’Onyar és imprevisible i és que, aquesta ciutat té parets, carrers empedrats i esquerdes que reciten versos. Passejar-te pel Barri Vell, trobar-te un retall de paper penjat a la cantonada, t’atures i el llegeixes. A vegades, t’agraden tant el que expliquen les paraules que el despenjaries però no ho fas; perquè saps que alguna altra persona pot sentir el mateix que tu i de fet, vols que algú més ho senti. Com ella, que avui també en parla.

El dijous en vam llegir un que parlava de formigues que caminen, que caminen. Feia riure però avui, us voldria deixar llegir un dels primers retalls amb els que molts vàrem topar. Es titula ciutats que parlen i ells en diuen, terrorisme literari.

A part de construir parets si els poses un damunt de l'altre, els maons, transmutats per línies de colors, es converteixen en llibres d'una estanteria gegant i viva. Gent que passa i que deixa la seva petjada. Les parets estan plenes de crits contra l'oblit, les ciutats parlen dels seus habitants i tenen molt a dir. Però la gent passa de llarg, ja no és temps de llegendes a la vora del foc. Els contes són fòssils d'una espècie desapareguda sense identificar, però les pintades a les parets ens recorden que hi ha una paraula que es diu comunicació.

Terrorisme Literari

6 comentaris:

  1. No hi ha dubte que transformar la ciutat, l'espai de vida, en quelcom més que simples parets ha de ser un objectiu en qualsevol persona crítica. M'alegro que existeixin 'terroristes' que tinguin aquesta finalitat,....a partir d'ara em dedicaré a buscar aquests espais de llibertat! i d'en Papasseit,....el que vulgues!

    ResponElimina
  2. escrits emocionants, paraules sinceres, frases plenes de vida i gent que noexplica el que de veritat pasa.

    sincerament no entenc res pero quan vulguis explicarmho ja saps on soc, no et molestare mes ni et trucare...i per sino tanimes o no tens temps cuidat molt i ja ens veurem.

    una abraçada

    ResponElimina
  3. és genial com tothom amb qui parlo aquests dies té terrorisme literari al cap....
    la veritat és que amb aquesta fred s'agradeix trobar aquestes parets plenes de tendresa als matins
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Quina llàstima viure i no viure al centre de Girona. Em perdo tantes coses!!!

    ResponElimina
  5. La veritat és que fa temps ja havia vist algun poema d'aquests "terroristes". Me n'alegro que hagin tornat amb més força, cal que canviem i fem canviar les mentalitats de cadescun de nosaltres si volem canviar aquesta societat hipòcrita en la que ens ha tocat viure.

    PS: ja no podràs dir que no comento el teu blog ;), el meu l'actualitzarè avui o demà :P

    ResponElimina
  6. ei! creem una altra banda "terrorista" o què?
    (ja acabarem d'especular sobre el tema..hehe)

    una abraçada bonica!

    ResponElimina