La tendresa d'escriure versos des de la trinxera és l'essència invisible de la revolta
diumenge, 28 de desembre del 2008
Per la cultura del consum
El suplici de Tàntal esgarrifa als pobres. Condemnats a la fam i a la sed, estan també condemnats a contemplar els grans vicis que la publicitat ofereix. Quan acosten la boca o estiren la mà, aquestes “meravelles” s'allunyen. I si alguna vegada les atrapen, llençant-s'hi amb força, van a parar a la garjola o al cementiri.
Àpats de plàstic, somnis de plàstic. És de plàstic el paradís que la televisió promet a totes i a poques atorga. Estem al seu servei. En aquesta civilització, on les coses importen cada cop més i les persones cada cop menys, els objectius de viure han estat segrestats per alguns mitjans amb gran poder adquisitiu: les coses et compren, el cotxe et condueix, l'ordinador et programa, la televisió et veu.
- Ah, i per l'abundància no ens oblidem de brindar. Que els carrers estan de festa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ei Su.
ResponEliminaSuposo que tens plans per cap d'any.
Ja em diràs.
maca!
ResponEliminaque tal el piset? i per girona? la festa dn Lluc bé, no? Ja m'explicaràs...
He sentit que a llança el que teniu en abundància ultimament és l'aigua. Espero que no hagi causat cap disbarat!
Aix! Ens veiem aviadet, bonica! Un petó de plàstic!*