Vestits de Dinamita

He d’anar a comprar les pintures amb les que em disfresso tots els dies perquè ningú endevini que tinc els ulls petits –com de ratolí o d’elefant-. Estic marxant des de fa una hora però em reté la calor de la meva habitació i la soledat que, per aquesta vegada, m’està agradant i els llibres que tinc escampats al meu llit com homes amb els que em vaig allitant, en una orgia de cames i braços que m’aixequen la desgana de viure i m’esgarrapen els mugrons, el sexe, i m’omplen d’un semen especial fet de lletres que em fecunden i no vull sortir al carrer amb la cara seria quan voldria riure a riallades sense cap motiu en especial més que aquest sentir-me prenyada de paraules, en lluita contra la societat de consum que em crida amb els seus aparadors plens de coses inassolibles i a les que rebutjo amb totes les meves hormones femenines quan recordo les cares gastades i tristes de les gents en el meu poble que deuen
haver matinat avui com matinen sempre i com seguiran matinant fins que no ens vestim de dinamita i ens n’anem a envair palaus de govern, ministeris, quarters... amb una llumineta a la mà.


"Vestits de dinamita". Gioconda Belli.